Abans que el temps existís i els minuts tinguessin 60 segons, el món era pla com la recta de Purroy. Per ser exactes era com 10 rectes de Purroy, sense l'asfalt de la carretera, les plaques solars i l'aeròdrom. Ben vist, el món no es semblava gens a la recta de Purroy.
 |
| Així no era el món |
Era tan pla que només hi havien urbanitzacions, ressorts i centres comercials on compraven els "Adan i Eva" ribagorçans. Déu nostro senyor s'avorria de mirar-lo, i va decidir passejar-s'hi amb un sac de pedres que escampava aquí i allà convertint-les en muntanyes. Però el sac es va esgarrar on ara són els Pirineus i els rocs van caure al terra esclafant algun ribagorçà que comprava a la secció de congelats del centre comercial (s'han trobat restes fòssils). Així es va formar la serralada pirinenca.
Desconeixem
com es va esgarrar el sac si tot era pla i no hi havien
arestes, però els últims estudis indiquen que era una bossa del
Carrefur on a més de rocs hi portava una pizza congelada per fer un àpat pel camí (un ésser omnipotent no necessita forn ni microones per escalfar-la). És un fet científic que les
pizzes no encaixen dins les bosses escarransides dels centres
comercials i esgarren tot al seu pas. Així que en certa manera els
Pirineus li deuen molt al Carrefur i a les pizzes Ristorante.
