Comencen les tasques de promoció de la guia

La directora del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) recomana la guia.

EL JOC DE L'ULTRA TRAIL “CENTRALS DE FOC”

Imprimeix-ho i disfruta en família

CENTRALS DE FOC és una cursa per muntanya, una “ultra trail” que travessa totes les centrals elèctriques de l'Altra Ribagorça i el seu llegat de l'ENHER declarat “Patrimoni de l'electricitat” per la UNASCO.

En aquest joc de taula tu seràs un “runner” o corredor. Però no és una cursa qualsevol, hauràs de salvar tota la comarca d'una epidèmia d'esportistes vigorèxics, o per contra convertir als seus habitants en addictes a l'esport. Tu tries entre ser l'heroi Kilian Jornet o el malvat Josef Afjram.

Kilian Jornet

Josef Ajram

SINOPSI:

La marca Deathlon ha organitzat l'Ultra Trail Centrals de Foc amb obscurs propòsits: els xips de control que porta cada participant inscrit serveixen per condensar les endorfines que generen. L'OBJECTIU ÉS FABRICAR UNA BOMBA. Per això han de recollir l'energia utilitzant complicats processos nuclears que ara no venen al cas (els interessats en els detalls consulteu a la Viquipèdia “Física Quàntica aplicada a l'esport base”). El que ens importa és que si ho aconsegueixen la faran explotar i s'alliberaran endorfines a tort i a dret; aquestes s'estendran provocant una epidèmia de gent addicta a l'esport. Déu no ho vulgui perquè llavors l'empresa Deathlon serà la més important de les dedicades a vendre complements esportius innecessaris.

Josef Ajram és qui representa la marca Deathlon. Ell porta el condensador d'endorfines, que és una motxilla amb dos “fluzos” energètics (consultar Viquipèdia “Condensador de fluzo” de la pel·lícula “Regreso al Futuro”). Si ell arriba el primer podran fabricar la bomba.

La teva missió és neutralitzar al corredor per agafar-li el condensador d'endorfines. El problema és que sortirà abans (és tan dolent que fins i tot fa trampes en els jocs de taula).

INSTRUCCIONS:

El joc segueix la lògica de “L'Oca” i pot jugar-se seguint les seves regles com si fos una cursa per muntanya normal. Però si el jugador desitja salvar l'Altra Ribagorça, a més es tindran en compte les següents particularitats:

.El recorregut es realitza en el sentit contrari a les agulles del rellotge.

.És un joc “pensat” (bé, és un eufemisme) per jugar 2 persones, màxim 3, més ja seria una cacera. Un dels jugadors ha de representar en Josef i la marca Deathlon. Aquest serà l'encarregat de portar el “condensador d'endorfines” necessari per fabricar la bomba. ELS DEMÉS JUGADORS L'HAN DE PERSEGUIR.

.El jugador “Josef” sortirà el primer des de la casella “Deathlon”.

. Josef  serà neutralitzat si un dels jugadors aconsegueix arribar a la casella on es trobi, o avançar-lo. Un cop neutralitzat finalitza el joc i guanyen els bons, però si el corredor que representa en Josef arriba al final, ell guanya. Això sí, haurà d'arribar a la casella d'arribada amb la puntuació justa, si no ha d'anar retrocedint (com en el joc de l'Oca)

.Els jugadors hauran de complir el següent reglament:

Torres elèctriques- Patrimoni de l'electricitat per excel·lència. Les centrals elèctriques representen una de les mostres artístiques més importants que analitzarem a la guia. DE CENTRAL EN CETRAL I TIRO PERQUÈ L'ENHER S'HO VAL. No ens donis les gràcies a nosaltres, tot el mèrit és del gran Victoriano Muñoz.

Pantà- S'ha creuat un pantà en el teu camí. L'hauràs d'envoltar. PERDS UN TORN. Un moment! Què es el que surt de la superfície? És un piragüista? És una persona practicant esquí aquàtic? No! És el Monestir de Lavaix.

Àvies- La curiositat és el motor que mou la Ribagorça, i tu ets una novetat en una comarca on no passa res. Et van educar per mostrar respecte a la tercera edat i elles necessiten respostes a les preguntes que els hi suscites. PERDS UN TORN mirant de desfer-te de les entranyables octogenàries.

Voltors famèlics- És una espècie de rapinyaires a l'atur i sense ajudes econòmiques que es veuen obligades a atacar cries indefenses de corder i a robar entrepans de pagesos despistats. Últimament han desenvolupat tècniques pròpies de guerrilles i acorralen les seves víctimes. Et veus envestit per un comando militaritzat de voltors famèlics. Per desfer-te'n LLENÇA EL DAU DURANT EL TEU TORN I CONTINÚA AVANÇANT QUANT ET SURTI UN 5 O UN 6 (tan aviat et surti tornaràs a llençar per continuar). Els voltors que surten al tauler són personatges de “El libro de la selva”, o sigui bèsties indefenses, els reals fan més por.

Pont romànic-Com diuen al joc de l'Oca: “de puente en puente y tiro porque me lleva la corriente”. Són frases que ens han marcat la infància, no com el Credo, oració que vam ser incapaços de memoritzar.

Romànic- És difícil fer un tomb per la Vall de Boí i no trobar edificis de pedra amb campanars a la vora. Tranquils, es tracta del romànic, una expressió artística declarada Patrimoni de la Humanitat. Creiem que en principi és inofensiva. El problema és que no pots sortir de la Vall de Boí sense visitar-lo sencer. PERDS 1 TORN.

MuebleBar- Avituallament format per les barretes energètiques més nutritives del món. L'energia del fuet en una ració: Fuet Energy, el producte estrella que venen a Deathlon. Malauradament quan proves una no pots evitar menjar 5. PERDS UN TORN.

Gat fallaire- L'esperit fallaire et propulsa, a més fa baixada, així que aprofita i TORNA A TIRAR.

Pins Borratxos- Són l'espècie autòctona més destacada. La seva estructura inclinada i llargueruda produeix una sensació de borratxera perenne que s'accentua quan el vent bufa. Desprenen una resina amb gust de whisky barat molt bona per les ferides de l'ànima. Però diuen que qui entra en un bosc de pins borratxos no torna a sortir perquè canvien la seva posició sense previ avís. Formen colònies de boscos nòmades que capturen víctimes i les desorienten movent-se de lloc. PERDS 2 TORNS.

Franja de ponent- Ets a la Franja, una línia fronterera que s'inclina en direcció oest, cap a la part ribagorçana. Ho diuen uns geòlegs. De veritat, no ens ho inventem per fer-te retrocedir. Es tracta d'una reconquesta silenciosa.

Esquinç- Les curses de muntanya són un esport cruel. Ho saben tots el que el practiquen. Normalment són gent disciplinada que fa estiraments i mogudes així per no lesionar-se, però l'esquinç apareix en quant menys t'ho esperes. És una lesió punyetera que et portarà uns mesos curar. Has de TORNAR A LA CASELLA DE SORTIDA. Si ets Josef has perdut. Aquí no hi ha pietat pels brokers financers sense escrúpols.

Keds Salomon- Ni “bambes”, ni “esportives”, ni “sabatilles”. A la Ribagorça es diuen “keds”. El cas és que els keds tècnics estan fets de materials tan lleugers que duren un sospir. Però això no impedeix als comercials vendre'ls a més de 100 euros. El cas és que ara que s'acaba el teu recorregut se t'ha desfet la sola i perds 2 torns.

EL JUGADOR JOSEF tindrà immunitat en les següents caselles (la resta de caselles haurà de complir

amb el reglament normal):

-Voltors- Ets el dolent del joc, i un dolent no és ningú sense pistola. Pots neutralitzar els atacs dels voltors espantant-los o matant-los.

-Avituallament- La marca Deathlon t'ha posat assistents per a que no hagis de parar a l'avituallament com la resta de corredors.

-Franja de Ponent- No ens preguntis com, però tu ets un broker i no t'afecten aquestes coses.

UNA MICA D'HISTÒRIA: Els origens dels Pirineus

Heus ací la història dels Pirineus, molt arrelada al caràcter ribagorçà:

Abans que el temps existís i els minuts tinguessin 60 segons, el món era pla com la recta de Purroy. Per ser exactes era com 10 rectes de Purroy, sense l'asfalt de la carretera, les plaques solars i l'aeròdrom. Ben vist, el món no es semblava gens a la recta de Purroy.

Així no era el món                 

Era tan pla que només hi havien urbanitzacions, ressorts i centres comercials on compraven els "Adan i Eva" ribagorçans. Déu nostro senyor s'avorria de mirar-lo, i va decidir passejar-s'hi amb un sac de pedres que escampava aquí i allà convertint-les en muntanyes. Però el sac es va esgarrar on ara són els Pirineus i els rocs van caure al terra esclafant algun ribagorçà que comprava a la secció de congelats del centre comercial (s'han trobat restes fòssils). Així es va formar la serralada pirinenca.

Desconeixem com es va esgarrar el sac si tot era pla i no hi havien arestes, però els últims estudis indiquen que era una bossa del Carrefur on a més de rocs hi portava una pizza congelada per fer un àpat pel camí (un ésser omnipotent no necessita forn ni microones per escalfar-la). És un fet científic que les pizzes no encaixen dins les bosses escarransides dels centres comercials i esgarren tot al seu pas. Així que en certa manera els Pirineus li deuen molt al Carrefur i a les pizzes Ristorante.

L’Altra Ribagorça és una comarca situada molt lluny de tot i bastant a prop del no-res.
Més que una comarca és un secret, com una moixarronera amagada sempre al mateix lloc.
En poc temps s'editarà la primera guia turística d’un racó català que no surt als documentals de  “Catalunya des de l’aire” ni a la Viquipèdia.
És un estudi entre la realitat i les xafarderies.

“Un treball que sense voler i a la seva manera és rigorós. A més hi surten minairons, sabíeu que els minair...?”
“Sí, gràcies Pep Coll, parlem un altre dia, eh?"

ÍNDEX

PRÒLEG A LA NOVENA EDICIÓ

1. DADES GENERALS

.Situació geogràfica

.Divisió territorial

.Medi natural: orografia, vegetació i fauna.

.Clima

.Societat/Demografia

.Economia i recursos

.Història

.Dialectes/Petit diccionari, ribagorçà nivell B

.Art

.Festes i tradicions

.Esports

.Rutes a peu i en BTT

.Bibliografia

2. L'ALTRA RIBAGORÇA MUNICIPI A MUNICIPI

.El Pont de Suert

.La Vall de Boí

.Vilaller

.La Franja

3. PATRIMONI DE CURIOSITATS

.Entre el mite i la realitat: les xafarderies

.El llegat de la vall.

4. ANNEXE

.Conferència de premsa a càrrec del coordinador Bilonguis.

.Enquesta de qualitat

La leyenda

El hombre y la siesta

http://ribagorzaskygames.blogspot.com.es/

L’editorial Alpina publica la ruta “Camí del INEM”

Ja fa més de 3 anys que el “Camino de Santiago” (o Camí de Sant Jaume) ha perdut protagonisme en el món de l’excursionisme. Un altre peregrinatge massiu ha guanyat adeptes, el “Camí del INEM”, o "la ruta del SOC" actual. És tracta d’una ruta d’alta muntanya amb punt d’arribada a Vielha, on el fred i el mal temps són els protagonistes. Per això l’editorial Alpina ha tret un llibre amb mapes, perfil d’altitud, informació de serveis, etc, de totes les etapes fins arribar a l’oficina.
L’empresa “Paratsamon” ha creat la modalitat “Camí del INEM non stop” pels aturats que estan més en forma i que intueixen que l’atur no té final. Aquesta ruta és pot fer en un dia pernoctant a la mateixa cua del INEM i realitzant el control de pas dins l’oficina. L’empresa s’encarrega de transportar el sac de dormir i els papers oficials per donar-se d’alta a l’atur. Si cal es fan responsables d’anar a buscar aquells papers que sempre falten a última hora.
A més, els clubs excursionistes de Vilaller i Pont han penjat per Internet, al portal de rutes Wikiloc, el track per descarregar-lo al GPS.

Segundo dona positiu en un control antidòping i és retirat de les competicions

Durant la carrera Sant Silvestre de El Pont de Suert, Segundo va donar positiu en un control al produir massa endorfines i ha estat retirat definitivament de la competició. La seva assistència als SkyGames 2012 perilla.

Llencen a la deixalleria un poble abandonat

Un senyor que buscava coure per vendre es va colar de nit a la deixalleria ribagorçana. Entre la brossa va descobrir les runes d’un poble abandonat i va denunciar-ho als mossos d’esquadra . Al final va ser ell el detingut per robar coure.
Es creu que el poble, que encara no ha estat identificat però podria pertànyer a la part aragonesa, va ser llençat per una colònia de neorurals que es van tornar a la ciutat.
La iniciativa ha estat seguida amb entusiasme per les associacions ecologistes i eco-ruinistes, que ja han tret un nou eslògan: diposita a la deixalleria el teu poble abandonat. Els ajuntaments s’han compromès a situar als municipis principals de la comarca containers de reciclatge, i a fer una recollida de pobles abandonats per portar a la deixalleria un cop per setmana.
Segons les estadístiques, cada constructora genera de mitja 1 urbanització a l’any de brossa, i segons els estudis, equilibrant els preus de les vivendes podrien ser reciclades a persones sense recursos econòmics.

L’alpinista Juanjo Garra corona “la cuesta de enero”

Una expedició heterogènia formada per l’economista català Xavier Sala i Martin, l’alpinista “gorman” Juanjo Garra, i l’empresari de l’any, Iñaqui Urdangarín, han fet el cim més perillós, La Cuesta de Enero.
Un repte per al que s’han preparat durant mesos. “Lo important era que gener no ens agafés per sorpresa”, ha declarat l’economista. Per això van fer una aclimatació prèvia, “però gràcies a la crisis ha resultat més fàcil de l'esperat”, confessa Juanjo.
El pas més perillós de l’expedició era l’època nadalenca. “Varem seguir una alimentació basada en torrons del Lidl enlloc del Caprabo, substituint les ostres per escopinyes de marca blanda”.
En últim moment, però, una pujada d’impostos com l’IRPF, ha fet perillar l’expedició quan estava assolint el cim. Una pujada inesperada tenint en compte les promeses de no pujar impostos que Mariano Rajoy va fer sent líder de l’oposició.
Tràgicament s’ha hagut de lamentar la baixa de Iñaqui, qui per culpa d’unes gestions sospitoses no ha pogut assolir el cim.