
Al principi els amos pensaven que havia nascut amb alguna tara. Tot el dia estava trist nyaupin a la lluna, però en realitat es tractava d’una sensibilitat pròpia d'artistes. Anaven a sacrificar-lo quan el veterinari encarregat no va poder atrapar-lo perquè el gos fugí per la banda esquerra. Llavors van deduir que la bèstia –encara que a ell no li agrada el terme- era esquerrana.
Com a bon esquerrà dotat de sensibilitat artística, va provar de tocar el violí. Les notes agudes li destrossaven l’oïda. Mogut pel seu altruisme intentà salvar vides amb el barril penjat al coll però va caure en l’alcoholisme. Un diumenge de ressaca veient El encantador de perros va decidir que podia aspirar a una vida millor, i explotà la seva faceta de gos pastor.
En l'últim concurs de gossos d'atura va ser el clar guanyador. Abidal és un símbol de la lluita per la vida.
Apa home, tot-hom sap que els esquerrans no tenen cap sensibilitat artistica...
ResponEliminaTOTS SOM ABIDAL!!!!!!!!!!!!
ResponElimina